Essent monjo i cambrer de Ripoll, fou nomenat prior de Montserrat pel papa Urbà VI (1384), però, a la mateixa data, el papa avinyonès Climent VIII donava el mateix càrrec a Pere de Vergne. El rei Pere III de Catalunya-Aragó refusà de reconèixer cap dels dos nomenaments i Vicenç de Ribes no pogué prendre possessió del priorat fins a la mort del Cerimoniós (1387). Home de personalitat forta i un dels més experts canonistes de l’època, mantingué el monestir fidel al papa de Roma durant el Cisma d’Occident, fins i tot després que el país i l’església catalana es passaren a l’obediència d’Avinyó. Això li valgué ésser promogut al cardenalat el 1408, poc abans de morir.