Estudià dret i a 24 anys ingressà a la Companyia de Jesús. El 1952 s’incorporà a missions a Bombai, on estudià teologia i el 1956 fou ordenat de sacerdot. Des del 1964 inicià una important tasca humanitària a l’Índia, on lluità contra el sistema de castes i reclamà la dignitat humana dels anomenats “intocables”. Aquest fet li provocà l’enfrontament amb el govern de l’estat de Mahārāṣhṭra, que en sol·licità l’expulsió del país. El 1968 fou proposat com a premi Nobel de la pau. El 1969 deixà l’Índia, on fou posteriorment readmès gràcies a la intervenció d’Indira Gandhi i a les mobilitzacions populars de suport. El 1969 deixà la Companyia de Jesús i començà a treballar a la ciutat d’Anantapur amb un grup de voluntaris laics, i, a través de la fundació que porta el seu nom, continuà aplicant al districte d’Anantapur un model de desenvolupament que afronta simultàniament aspectes diversos (infraestructures, habitatge, sanitat, educació, etc.). Fou guardonat, entre altres, amb el premi Príncipe de Asturias de la concòrdia (1998), la Creu de Sant Jordi (2000), la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (2000), el títol de personatge destacat de la història del segle XX de la UNESCO (2001) i la Gran Creu del Mèrit Civil del ministeri d’afers estrangers espanyol (2009). A la seva mort, rebé un multitudinari funeral d’estat a la ciutat índia de Bathalapalli.
Vicenç Ferrer
© Fundació Vicenç Ferrer - Albert Uriach
Filantrop.