Fill de Vicenç Martorell i germà de Ferran Martorell. Exercí diversos càrrecs a l’administració pública com a especialista d’obres públiques i d’urbanisme. Participà a les obres de les casernes de Pedralbes i de cavalleria de Barcelona. El 1955 fou nomenat gerent del pla comarcal de la comissió d’urbanisme de Barcelona, i en 1957-70 fou delegat del ministeri de l’habitatge a Barcelona. És autor de La gestión urbanística en el orden funcional (1959), i col·laborà a la Historia del urbanismo en Barcelona (1970).