Vicenç Pagès i Jordà

(Figueres, Alt Empordà, 14 de desembre de 1963 — Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 27 d’agost de 2022)

Vicenç Pagès i Jordà

© Òmnium Cultural

Escriptor.

És autor dels assaigs Grandeses i misèries dels premis literaris (1991), Un tramvia anomenat text. El plaer en l’aprenentatge de l’escriptura (1998), i De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil (2006), una selecció dels vint-i-vuit millors títols del gènere. També de les narracions breus Cercles d’infinites combinacions (1990, premi Ciutat de Palma), En companyia de l’altre (1999, premi Documenta 1998), narracions que giren entorn del tema del doble, i El poeta i altres contes (2005, premi Mercè Rodoreda 2004). Reuní una selecció dels seus contes en Exorcismes. Antologia personal (2018). El 2011 publicà El llibre de l’any, a cavall entre el dietari i l’assaig. El 2022 es publicà de manera pòstuma Kennedyana. La dinastia que va crear la trama perfecta.

Escriptor d’una acusada ironia i d’un gran sentit lúdic en l’ús del llenguatge i les tècniques narratives, publicà les novel·les El món d’Horaci (1995), artifici narratiu que utilitza el recurs del manuscrit trobat; Carta a la reina d’Anglaterra (1997, premi Marià Vayreda 1996), que explica mil anys de vida a través d’un personatge, i La felicitat no és completa (2003, premi Sant Joan), en què, amb set capítols que reflecteixen moments de la vida del personatge, es construeix la vida d’un període clau (1971-2002) per a tots aquells que van néixer els anys seixanta. El 2009 publicà Els jugadors de whist, la seva novel·la més ambiciosa, premiada el 2010 amb el premi Crexells, en què l’itinerari vital del protagonista és ple de referències als mitjans de comunicació de massa, la contracultura i el rock-and-roll. El 2013 obtingué el premi Sant Jordi de novel·la per l’obra Dies de frontera, en la qual s’aproximà estilísticament al llenguatge emprat en les xarxes socials per a reproduir el món d’incerteses on evolucionen els personatges. El 2017 publicà, en el mateix gènere, Robinson, i el 2020 Memòria vintage, un glossari personal que reflecteix la cultura popular dels anys setanta i vuitanta del segle XX. L’any 2014 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura.