Membre d’Acció Catalana, de la qual era president (1934), fou elegit regidor de Cultura de Manresa, ciutat en la qual ocupà també altres càrrecs (president de la Comissió de Cultura, secretari de l’Escola d’Arts i Oficis, vocal de la Junta de Conservatori i del Consell Local, etc.). Acusat d’haver pres part en els fets del Sis d'Octubre, fou empresonat, però arran de les eleccions del 1936 tornà al seu càrrec de regidor. Poc després es traslladà a viure a Barcelona i, finalment, s’exilià a França (1939-42).
Col·laborador en diverses publicacions, com La Veu de Catalunya, El Dia, L’Om, etc., publicà Un llibre verd (visió parcial de Manresa) (1932), Romanços d’amor i de guerra (1937) i Memòries (1952), una autobiografia sobre la seva activitat política i social, que al 2010 es reedità juntament amb França (1939-1942), que relata el seu exili.