Catedràtic de poesia a la Universitat de València, el 1589 anà a Roma com a catedràtic de retòrica; hi fou preceptor del nebot del cardenal Juan de Mendoza. Tornà a València, on fou catedràtic de retòrica i d’oratòria (1594); el 1603 assumí també la càtedra de retòrica, vacant per mort de Pere Joan Nunyes. És autor de Versos en honor de Felip II de Castella (1585), d’una comèdia, representada pels seus deixebles el 1586, de nombrosos tractats de retòrica, d’elogis i d’oracions panegíriques, en part publicats a València, de Diálogos de prosodia (1578), d'Orationes Romanae (1603) i d’un tractat d’ortografia, en castellà (1608).