El 1750 es doctorà en teologia. Fou mestre (1753) de Montesa (Costera) i catedràtic de teologia i de filosofia (1763-67) de la Universitat de València, on introduí la filosofia moderna. Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier (1768-80). Obtinguda una canongia a València, hi tornà. Nomenat rector de la Universitat (1748-87), aconseguí del rei l’aplicació d’un nou pla d’estudis i el restabliment del patronat, suspès des del 1774. Fou nomenat rector perpetu. Arran de la invasió napoleònica, fou vocal de la junta eclesiàstica i d’instrucció pública (1809) i vocal president de la junta de defensa de València (1811); continuà la seva tasca universitària durant l’ocupació francesa. Donà a la Universitat la seva biblioteca particular. Tingué cura de l’edició de l’obra poètica (1761) i de De los nombres de Cristo (1770) de Luis de León i d’una part de les Historias de Juan de Mariana.