De família valenciana relacionada amb Anglaterra, estudià teologia a Oxford, on es doctorà el 1441. Fou canceller i tresorer de la catedral de Lechfield, ardiaca de Weltshire, Winchester, Salisbury i Huntigdon, a més d’ésser canonge de València i ardiaca de Tortosa. Intervingué en l’obtenció de privilegis per al col·legi d’Eton, fundat de poc, i en les relacions entre els mercaders catalans i la corona anglesa. Des del 1450 fou nunci i col·lector papal a Anglaterra i es mostrà partidari dels York, però la seva gestió financera, no prou aclarida, li impedí el nomenament episcopal. Viatger constant al Vaticà des del 1440, fou ambaixador d’Enric VI d’Anglaterra a França, a Roma i a Nàpols (1456) i d’Alfons IV de Catalunya-Aragó a França i a Anglaterra. Conseller dels reis catalans Alfons IV i Joan II i amic dels humanistes Humphrey, duc de Gloucester, Thomas Bekynton, bisbe de Beth i Wells, i Piero de Monte. Reuní una fortuna considerable i una important col·lecció de llibres i d’objectes d’art. Acusat de malversació i excomunicat per Pius II el 1459, li fou aixecada la sanció tres anys més tard. Es retirà a València el 1467, i, en morir, regalà a la seu valenciana dos magnífics frontals brodats, destruïts el 1936.