Estudià lletres a València. El 1939 ingressà en la ràdio. Publicà narracions en castellà i algunes biografies, com Jornadas de Miguel de Cervantes (1947, premi José Antonio). Entrà a Radio Nacional de Madrid (1947) i escriví guions cinematogràfics de tema religiós o polític, que dirigí Rafael Gil: Balarrasa (1950), La Señora de Fátima (1951), Murió hace quince años (1954), etc. El 1959 dirigí el seu primer film, El hombre de la isla, obra esteticista, com Dulcinea (1962). Posteriorment dirigí El golfo (1970), amb el cantant Raphael, La curiosa (1972), La lozana andaluza (1976), Esperando a papá (1980), etc.