Estudià farmàcia i medicina a la Universitat de València. Vinculat al valencianisme i al republicanisme, col·laborà a l’entitat València Nova (1906) i a les revistes El Cuento del Dumenche (1908) i El Cuento Valencià (1910). Fou propietari i redactor en cap d’El Mercantil Valenciano, per la qual cosa exercí també de periodista.
Escriví diverses obres de teatre popular en català i en castellà que tingueren un gran èxit, com el sainet Les criades de laplaceta (1900), i la revista Portfolio de Valencia (1898, en col·laboració amb el també popular Maximilià Thous).
Desterrat el 1929 per la dictadura de Primo de Rivera, posteriorment milità a Acció Republicana. Es presentà com a candidat per la Dreta Liberal Republicana a les eleccions generals espanyoles del 1931, però no fou escollit. A les eleccions del 1936 fou elegit diputat per la província de Castelló com a independent dins Esquerra Republicana del País Valencià. En acabar la guerra civil s’exilià primer a França, i posteriorment, a la República Dominicana i després a Mèxic.
És pare dels també periodistes Vicente (València, ? - Ciutat de Mèxic, ?) i Francisco Fe Álvarez (València, 1917 - ?, Mèxic, desembre del 2007) qui col·laborà a El Nacional, El Universal Gráfico i El Informador, entre d’altres, i fou subdirector a Mèxic de l’agència France Prese i director i fundador de l’Agència Mexicana de Noticies, cap de serveis internacionals d’Excélsior (1970-76), fundador i director de Proceso (1976-83), i director d’El Mañana de Nuevo Laredo.