Vicent Ferran i Salvador

(València, 1898 — València, 1977)

Historiador.

Batxiller per l’Institut General i tècnic de València el 1915. Es doctorà en filosofia i lletres, secció d’història, el 1940, i fou professor de la Universitat de València, secretari perpetu de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i director de número del Centre de Cultura Valenciana.

Els seus treballs d’història i art de temàtica valenciana foren publicats en diverses revistes especialitzades, com ara “De inquisición valenciana: una cuestión de competencia” (1942), “De la Valencia del siglo XVI. La pragmática de las mulas” (1943), “Esteban March y sus pinturas del Museo del Prado” (1945) i “Pablo de San Leocadio y la pintura valenciana en los siglos XV y XVI” (1946), apareguts en la revista Saitabi. En Anales del Centro de Cultura Valenciana, en col·laboració amb Manuel Cortina, publicà “El Palacio Señorial de Alacuás” –l’apartat de les notes genealògiques– (1922), “Los maestros de la Orden Militar de Santa Maria de Montesa en la historia valenciana” (1954), “Favores vicentinos en los nobles valencianos” (1955), “El real monasterio cisterciense de Gratia Dei (Zaidia) en Valencia. Aportación a su historia” (1961), “La encuadernación en Valencia en los siglos XVI, XVII y XVIII” (1963) i “Presencia de la Orden Militar de Calatrava en el Reino de Valencia” (1964). En el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura publicà “Fray Andrés Ros: Primer inquisidor general de Valencia” (1922), “El caballero grabador José Cardona y Pertusa” (1949), “Pintura Valenciana del siglo XVII” (1949) i “Atonio Bordazar de Artazu: el impresor erudito: (Ensayo biografico-bibliografico)” (1964).

La seva producció historiogràfica fou variada quant als temes: història d’institucions (inquisició, ordes militars, gremis), pintura valenciana, castell de Montesa, l’enquadernació i gravat valencià. Entre les seves publicacions monogràfiques destaquen: San Vicente Ferrer y la Noblesa valenciana (1921), Capillas y casas gremiales de Valencia (1922-26), Los señores de Alcoy (1923), Alcoy y San Jorge mártir. Estudio histórico (1924), El castillo de Montesa. Historia y descripción del mismo precedida de un bosquejo histórico de la Orden militar de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama (1926), Arnaldo Juan y su “Stil de la Governació”. Transcripción y notas biográficas (1936) i Historia del grabado en Valencia (1943).

També escriví “Instituciones de enseñanza valencianas. El Colegio de la Purificación”, en Almanaque de LP (1923), i “El gremio de Zapateros (1536)”, en La Gaceta de Levante (1926).