Apareix documentat per primera vegada l’any 1610 com a mestre de capella de la seu d’Oriola. El 1618 passà a ocupar el mateix càrrec a la seu metropolitana de València, com a successor de J.B. Comes, i dos anys després, al Col·legi del Patriarca de l’esmentada ciutat. El 1621 consta novament al capdavant de la capella de la seu metropolitana. El 18 de setembre de 1632 fou elegit per a dirigir la capella de Conca, des d’on, el 1634, passà al monestir de La Encarnación de Madrid. Finalment, l’1 de juliol de 1645, assolí el lloc de mestre de capella de la catedral de Toledo. Com a compositor gaudí de justa fama, especialment pel que fa a l’obra litúrgica, en la qual continuà la tradició policoral. És autor d’Hymnus in festo Sancti Jacobi, a tres veus, motets, villancicos i lletanies, de quatre a dotze veus. Es conserven moltes composicions seves en diversos arxius de la Península. Cap al 1636 escriví el Discurso en alabanza de la música.