Dominicà (1581), es doctorà en teologia a Tarragona (1592). Tornà a València i exercí el magisteri a la universitat. És autor de les relacions de festes i justes poètiques celebrades a València per la canonització de Ramon de Penyafort (1602), en honor del dominicà Domènec Anadon el 1606, juntament amb la seva biografia i uns quintets (1607), i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1609); és també autor d’una biografia de sant Ambròs de Siena, a més a més de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès i de sermons, tot en castellà.