Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904. Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el Modernisme —llenguatge aleshores molt en ús a València—, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III. La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica. Arribà a ésser un arquitecte de renom: així, fou una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional —després Nacional— de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments. Com a tal féu la restauració del palau de la Generalitat i la reforma del Palau de Justícia. Entre els edificis més importants realitzats per ell hi ha, a València, el cinema Olimpia, el sanatori de la Malva-rosa i l’edifici de l’Equitativa.