Vicent Salvador i Liern

(Paterna, l’Horta, 1 de gener de 1951 — València, 24 de gener de 2023)

Escriptor.

Cursà estudis de filologia catalana i espanyola. Professor d’ensenyament mitjà als instituts de Nules, Xàtiva i Massamagrell, on fou director durant tres anys, fou professor de les universitats de València i d’Alacant, i catedràtic de filologia catalana a la Universitat Jaume I. Fou col·laborador habitual en revistes filològiques amb articles de lingüística i de crítica literària.

Entre els seus temes de recerca preferents en aquest camp hi ha l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés, i també d’altres autors contemporanis com Josep M. Llompart, Maria-Mercè Marçal, Enric Valor, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Pere Calders, Carmelina Sánchez-Cutillas, Manuel Garcia Grau, etc. Entre els seus estudis sobre literatura destaquen Una aproximació a Vicent Andrés Estellés (1981, amb Jaume Pérez Montaner), El gest poètic. Cap a una teoria del poema (1984, premi Fontana Rosa d’assaig), Tebeos per a intel·lectuals (1985), Invitació a la literatura catalana (1987, amb Vicent Escrivà), La frontera literària (1988), Vint anys de novel·la catalana al País Valencià (1992, amb Adolf Piquer), Fuster o l’estratègia del centaure (1994), Elements de lingüística per al discurs literari (1995, amb Dominique Maingueneau), Valoriana. Estudis sobre l’obra d'Enric Valor (1999, amb Heike van Lawick), Poesia, ciutat oberta. Incursions en el discurs poètic contemporani (2000), Els arxius del discurs. Episodis valencians d’història social de la llengua i la literatura (2001), L’ensenyament del discurs escrit (2008), amb Isabel Ríos, i Figures i esbossos. Estudis sobre literatura valenciana contemporània (2013, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians d’assaig 2013).

S’inicià com a narrador amb el volum de contes Argiles (1980) i continuà a Ritual de cendra (1981, premi Jordi de Sant Jordi) i Calabruix (1985, premi Ausiàs March de Gandia). Publicà el volum de poesia Mercat de la sal (1993, premi Vicent Andrés Estellés-Premis Octubre 1992). Traduí al català els textos en francès de José Tordera: Adagis (i altres mots) (1988).

Participà en obres col·lectives sobre el món literari. En els darrers anys orientà l’activitat científica i filològica cap a l’estudi de la pragmàtica i l’anàlisi del discurs lingüístic i literari, amb una àmplia bibliografia. La seva autobiografia com a lingüista fou publicada a La lingüística en España. 24 autobiografías (2014), de Xavier Laborda et al.

Entre d’altres, fou director adjunt de la revista L’Espill (1988-91), director del Servei de Publicacions de la Universitat de València (1986-94), subdirector de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2003-07), codirector de la col·lecció interuniversitària “Aldea Global” (1998-2011), membre del Patronat de la Biblioteca Nacional de España (2005-08) i vicepresident del PEN Club català (2007-23).