Vicent Salvador i Montserrat

marquès de Cruïlles
(València, 1825 — València, 1895)

Historiador, erudit i militar.

Signava els seus escrits amb el títol nobiliari de què era titular: marquès de Cruïlles, atorgat al seu besavi pel rei Carles de les Dues Sicílies el 1735. A més, també era titular de les baronies de Planes i de Patraix.

Abandonà la carrera militar per la de l’estudi de la història valenciana. D’idees conservadores, fou membre del Senat gràcies a la representació que li atorgà la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València. Amb el treball Guía urbana de Valencia antigua y moderna (1876), aconseguí ser nomenat soci de mèrit d’aquesta institució. L’obra esmentada recull gran quantitat de notícies sobre edificis significatius de la ciutat, així com de les muralles, les portes, els ponts, els palaus, etc.

Home imbuït de profundes conviccions filantròpiques, col·laborà activament amb institucions benèfiques i caritatives, com la Gran Associació de Nostra Senyora dels Desemparats i l’Hospici de Nostra Senyora de la Misericòrdia. Fou director d’ambdues institucions.

La seva línia d’investigació, centrada en temes de caràcter valencià, s’inicià amb la publicació d’obres en què estudià institucions a les quals estava vinculat. Fou el cas de la Reseña histórica de la maestranza de Valencia (1861), publicada amb pseudònim i la Biografia de D. Joaquín Monserrat, Marqués de Cruilles, Virrey de Mégico (1880), estudi sobre el seu besavi. Amb l’obra Los gremios de Valencia (1883), obtingué el premi dels Jocs Florals del 1882 amb diploma d’honor.

Col·laborà en diverses revistes de divulgació històrica; en l’Almanaque de Las Provincias publicà: “La nueva iglesia de la Casa de la Beneficencia” (1884), “La capilla y sepultura de San Luís Beltrán en la iglesia de San Esteban” (1884), “San Juan de Ribera” (1887), “Nueva iglesia de la Compañía” (1887), “Una iglesia nueva y otra renovada” (1888), “Convento de San Cristóbal” (1899) i “Una capilla menor” (1905). En la revista Valencia Cristiana publicà: “La pila de San Vicente” (1891), “Casa natalicia de San Vicente Ferrer” (1891), “Real monasterio de la Trinidad” (1891), “El padre José y las Escuelas Pías de Valencia” (1891), “Real Colegio de Corpus Christi” (1891), “Convento de monjas carmelitas descalzas de San José y Santa Teresa” (1891), “El milagro de San Cristóbal” (1891), “Iglesia Parroquial de San Nicolás” (1891) i “Corpus Christi” (1891). En la revista La Agricultura Valenciana publicà el 1865 l’estudi “Noticias sobre las producciones agrícolas de la región de Túnez y sus ramos de Comercio”; igualment col·laborà en la Revista de Valencia, on publicà “Viage de un alemán por el reino de Valencia en 1485” (1881).

A la Biblioteca Serrano Morales de l’Ajuntament de València es conserva un manuscrit seu titulat “Doña Germana de Foix, última reina de Aragón y su época. Estudio histórico” (1885). Aquest manuscrit, reformat i reduït, es convertí en Noticias y documentos relativos a doña Germana de Foix, última reina de Aragón recopilados por el M(arqués) de C(ruilles) (1890), obra que Salvador dedicà a José Enrique Serrano Morales.