Feu els estudis de dret a la Universitat de València. L’any 1954 anà a Londres, on residí habitualment i on treballà com a periodista. Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb l’obra Rosalinda. En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novel·les: Vidas humildes, cuentos humildes (1948), La zancada (1966, premi Nadal), Bernard, uno que volaba (1972), Casicuentos de Londres (1973), El gallo negro (1973), Cuentos del tiempo de nunca acabar (1977), Una canción para un loco (1986, premi de novel·la Plaza i Janés), Pasos de nadie (1991), Luna creciente, luna menguante (1993), Cuentos de aquí y de allá (2000), Que no cante mamma Rosie (2001) i Mambrú no volverá (2002, premi Lluís Guarner de la crítica valenciana).