Estudià al Real Conservatorio de Madrid i després a l’Academia Chigiana de Siena (Itàlia), com a deixeble de Paul Van Kempen. El 1941 entrà com a flautista en la Banda Municipal de Madrid, i el 1945 ho feu en l’Orquesta Nacional de España, formacions on es mantingué fins el 1958. Aquest any succeí el mestre Arbós al capdavant de l’Orquesta Sinfónica de Madrid, que dirigí fins el 1978 i amb la qual estrenà a Alacant diversos premis “Òscar Esplà”, com ara la Simfonia Streicher d’Arnold Kemps i el Psalmus Tertius de Jacqueline Fortyn. Dirigí diverses orquestres estrangeres, com la Simfònica de Londres, la de la RAI de Milà, la de Filadèlfia, la Nacional de Rio de Janeiro i la Nacional de Buenos Aires. Del 1966 al 1988, que es jubilà, fou catedràtic de conjunt vocal i instrumental del conservatori de Madrid.