Vicent Usó i Mezquita

(Vila-real, Plana Baixa, 13 d'abril de 1963)

Escriptor.

Historiador de l’art, ha conreat el periodisme, el conte, el guió i, sobretot, la novel·la, amb una prosa àgil i intensa que va des de la intriga i l’erotisme fins a la psicologia i la història, amb una clara inclinació per arguments i ambients del gènere negre o afins. En novel·la ha publicat La cançó de la terra estimada i I en els arbres i en el vent (premi Ciutat de Vila-real de narrativa 1992 i 1995, respectivament, novel·les publicades el 2002 en edició revisada en el volum La memòria del vent), La mirada de Nicodemus (finalista del premi Andròmina, 1994, i premi Ciutat d’Elx 1995), Tan oberta com sempre (1998), Maig era un mes sense pluja (2000), L’herència del vent del sud (2002, premi de novel·la Fiter i Rossell d’Andorra), Crònica d’una devastació (2002, premi Andròmina), Les ales enceses (2005, finalista del premi Sant Jordi 2004), Els inconvenients de la felicitat (2006), El músic del Boulevard Rossini (finalista del premi Sant Jordi 2008), La mà de ningú (2012), Les veus i la boira (2015, premi Alfons el Magnànim de narrativa en català) i El paradís a les fosques (2018, premis Enric Valor 2018 i de la Crítica de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 2019). L'any 2019 guanyà el Premi Ciutat d'Alzira de novel·la per No sabràs el meu nom. Ha escrit diversos contes en diaris, revistes i reculls, alguns dels quals han estat premiats (Amadeu Pi, de Falset; certàmens de Mont-roig; Rafael Comenge, d’Alberic). En destaca La taverna del cau de la lluna (2001, premis Ulisses i de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana). La retratista d’ànimes (2016), primera incursió en la narrativa juvenil, fou reconeguda amb el premi Benvingut Oliver 2015. És autor, també, de L’arquitectura de la ficció. Claus per a escriure narrativa (2017). El 1996 començà a col·laborar amb el grup Xarxa Teatre, per al qual escriví, entre d’altres, el guió València, llum del Mediterrani i el guió del documental L’illa habitada (2000). És col·laborador habitual del diari Mediterráneo i de la revista Caràcters, i el 2010 fou un dels fundadors de l’associació d’escriptors castellonencs El Pont Cooperativa de Lletres, de la qual és secretari.