Vicent Ventura i Beltran

(Castelló de la Plana, 1924 — València, 24 de desembre de 1998)

Periodista i polític.

Falangista, cap al 1949 començà a col·laborar a Levante i Jornada, diaris aleshores del Movimiento a València. Influït per Dionisio Ridruejo, sortí de Falange. A causa de la seva participació en el Congrés del Moviment Europeu (Munic, 1962), hagué de restar exiliat a París un any; tornà a l’Estat espanyol, i fou desterrat alguns mesos i detingut en diverses ocasions. Fundà el gabinet d’estudis econòmics Sigma (1970). Fou membre del Partit Socialista Valencià, col·laborà en la creació, a València, de Comissions Obreres i del Banc d’Exportació i fou fundador i dirigent del Partit Socialista del País Valencià (1974), del qual sortí el 1976, poc abans de la fusió amb el PSOE, per a romandre independent. Amb el seu nom o amb pseudònim col·laborà a Valencia-Fruits, Dos y Dos, Avui, Serra d’Or, Destino, La Vanguardia, Cuadernos para el Diálogo, Informaciones, Tele-exprés, Noticias, El Temps i altres periòdics. Obtingué el premi València de novel·la el 1960. Publicà Política per a un país (1977) i El País Valencià (1978), dins de la sèrie Catalunya Visió. L’any 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.