Les seves Obras poéticas (1779) contenen èglogues, elegies, sonets i romanços a imitació de Góngora. Unes sàtires contra el comte d’Aranda li comportaren un llarg empresonament. Defensà el teatre castellà del segle d’or i s’oposà als partidaris del classicisme francès; la seva tragèdia Raquel (1778) representa una solució eclèctica entre ambdues actituds. Publicà Theatro Hespañol (1785-86), col·lecció d’obres dramàtiques del segle d’or, encapçalades amb un estudi crític (La escena española defendida) que suscità una polèmica entre l’autor, Félix María de Samaniego i Juan Pablo Forner. Fou membre de l’Academia Española.