Bé que normalment hom prescriu un animal sense tara, primogènit, comestible, etc, sovint hi ha excepcions: hom sacrifica animals no comestibles a divinitats hostils, el boc emissari acumula totala impuresa comunitària (expliació), etc. Sovint és relacionada amb el fi del sacrifici (els romans mataven una vaca prenys per tal de promoure la fertilitat), o és l’animal símbol d’una divinitat. L’afinitat entre víctima i déu apareix sobretot en el sacrifici de comunió. La víctima, abans del sacrifici, és consagrada i hom l’ofereix amb fórmules rituals; després, si no és consumida totalment (holocaust) o abandonada, sol ésser menjada, les seves entranyes poden servir per a l’endevinació, la seva sang pot segellar un pacte (aliança) o purificar (purificació). El cristianisme, referint aquesta categoria religiosa a Crist, hi veu l’única víctima ((anyell pasqual); (pasqua)) que amb la seva sang funda la prova aliança, expia els pecats i reconcilia amb Déu.
f
Religió