Entre el 1902 i el 1910 estudià piano, violoncel i composició al Conservatori de Milà. Després de la Primera Guerra Mundial mostrà un clar interès per l’òpera i el 1918 fou designat director de l’Orquestra de Montecarlo. El 1925 estrenà L’enfant et les sortilèges de M. Ravel i n’estigué al capdavant fins al 1929, any en què fou escollit per dirigir l’orquestra del Teatro alla Scala de Milà i en fou nomenat director musical, en substitució d’A. Toscanini. Paral·lelament a l’etapa milanesa treballà a Florència (1933) i Bayreuth (1939), on dirigí Tristany i Isolda.
Com a director convidat, dirigí entre altres formacions l’orquestra de la Scala, l’Orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i les filharmòniques de Berlín, Londres, Viena, Boston i Filadèlfia, i s’especialitzà en l’òpera italiana, tant en actuacions en directe com en gravacions discogràfiques. El 1952 s’encarregà de l’estrena mundial de l’òpera Apocalipsi de G. Menotti.
Compongué l’òpera Il macigno (1917) i tres poemes simfònics.