Cardenal (1138) i sovint legat pontifici a Alemanya, sempre favorable al partit germànic, fou elegit com a successor d’Adrià IV, en una elecció tumultuosa, per part de nou cardenals, del prefecte de Roma i dels fautors de Barbaroja, el qual reuní un sínode a Pavia (1160) on imposà Víctor IV com a papa legítim, enfront d'Alexandre III. Ambiciós i poc hàbil, aviat perdé la confiança dels prínceps europeus, la majoria dels quals reconegueren Alexandre III en el sínode de Beauvais (1160). Refugiat a Cremona i a Lucca, morí pràcticament abandonat dels seus seguidors.