El 1834 ingressà al Conservatori de París, on estudià amb P.J.G. Zimmermann (piano) i F. Halévy (composició). El 1844 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Le Rénégat de Tanger. Tingué un èxit considerable amb tres òperes que estrenà a l’Òpera Còmica: La chanteuse violée (1850), Galathée (1852) i Les noces de Jeannette (1853), una òpera lleugera en un acte que es mantingué durant molts anys en el repertori i que fou estrenada a Barcelona el 1866. També cal destacar Paul et Virginie (1876).
El 1860 fou contractat per l’Òpera de París amb el càrrec de director de cor. Del 1866 al 1880 ensenyà composició al Conservatori de París. El 1871 fou nomenat membre de l’Institut en substitució d’Auber, i el 1877 rebé la Legió d’Honor.