De formació autodidacta, el 1966 viatjà a Barcelona, on s’interessà per la pintura matèrica d’A. Tàpies i pel llenguatge de J. Brossa. Al principi dels anys setanta inicià les seves estades a Zuric i Munic, on assimilà l’herència dels expressionistes. La seva pintura, hermètica i introspectiva, tendeix a suprimir l’anècdota inicial per palesar l’impacte visual d’unes imatges que responen a un llenguatge de símbols (creus, calaveres, corbs, etc), i on el color i la matèria adquireixen un protagonisme progressiu. Treballà per sèries, entre les quals destaquen Simón el estilita, Montserrat, La silla del filósofo, La muleta, entre d’altres. Compaginà la pintura amb els treballs com a gravador i escultor en bronze, i com a escriptor, amb la publicació de diversos llibres. La seva obra s’exposà en les galeries més importants de Suïssa, Munic i Nova York i també en les galeries més prestigioses del país i les fires d’art de Basilea (1981), Colònia (1985), Madrid (1986 i 1988) i Frankfurt (1989).