Fou professor de matemàtiques a Rennes (1841) i Besançon (1846) i d’astronomia a la Universitat de París (1857). Fou també astrònom adjunt de l’observatori astronòmic de París. Efectuà nombrosos estudis sobre la mecànica celeste i és autor d’una teoria respecte a l’origen de l’orografia lunar, segons la qual aquesta és deguda a les forces internes. En el camp de les matemàtiques hom el pot considerar com el fundador de la moderna teoria de les funcions algèbriques de variable complexa. És fill seu l’astrònom Pierre Henri Puiseux.