La capital és Melbourne. Consta d’una plana litoral interrompuda per suaus ondulacions, una zona muntanyosa (1 000-2 000 m), al S de la Great Dividing Range, i al N la plana del Murray. Té un clima temperat humit al litoral i més sec a l’interior. Malgrat que només té 19,7 h/km 2 (1995), és l’estat més dens d’Austràlia. Gairebé les tres quartes parts de la població es concentren a la capital. Hom hi conrea blat i civada, amb rendiments molt elevats. A les ribes del Murray el regadiu permet el conreu de taronges i vinya. És un productor important de fruita en conserva, destinada a l’exportació, i de tabac. La ramaderia lletera és la més important del país; les ovelles es crien extensivament als indrets més secs. Té pocs recursos miners: or, lignit, gas natural i petroli a la plataforma continental. Hi ha indústria —localitzada al voltant de Melbourne— d’automòbils, de tractors, aeronàutica, tèxtil, del calçat, petroquímica i de l’alumini. L’any 1835 uns colons de Tasmània fundaren Melbourne, i el territori formà part de la colònia de Nova Gal.les del Sud. Autònoma a partir del 1851, experimentà un creixement demogràfic espectacular arran del descobriment de jaciments aurífers, la qual cosa provocà una afluència en massa de cercadors d’or i el desencadenament de conflictes violents per la possessió de les terres. L’any 1901 entrà a formar part del Commonwealth d’Austràlia, de la qual Melbourne fou capital fins el 1927.
Els Dotze Apòstols, conjunt de formacions rocoses del litoral de l’estat de Victòria, al sud-est d’Austràlia
© Fototeca.cat-Corel