Feu el batxillerat a Girona, i més tard es traslladà a Barcelona com a comerciant de vi. Fou monàrquic, contrari al parlamentarisme, crític envers el liberalisme de Cánovas del Castillo i de Sagasta, i contrari al moviment vaguista. Opinava que calia donar prioritat a l’economia per sobre de la política, i atacà el que considerava la decadència d’Espanya (¡Españolizando!... , Barcelona, 1913). Partidari tenaç de la industrialització i admirador de H. Krupp (Hacia la industrialización de Madrid, el centro y el sur de España, Madrid, 16 de juny de 1909), preconitzà la necessitat del proteccionisme. El seu llibre més important és Escritos económicos (Girona, 1911), entre els quals destaca Memoria confidencial (publicat el 1904). Pot ésser inclòs dins el grup empirista de fabricants propagandistes (Joan Sallarés, Pau Sadó, Frederic Nicolau i d’altres). Finalment, cal esmentar-ne Pero-Grullo a los españoles (Barcelona, 1899), de contingut bàsicament polític.