Es llicencià en història i en psicologia a la Universitat de Barcelona, on també es doctorà. Fou professora de psicologia diferencial en aquesta universitat i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Difusora del feminisme a Catalunya i a l'Estat espanyol, impulsà el primer Congrés de les Dones de Barcelona (1999). En els seus nombrosos llibres i escrits defensà el caràcter sociocultural de la subordinació de la dona, i n'assenyalà el patriarcat, la guerra i la maternitat com els vehicles principals. Entre els seus llibres sobresurten Diccionario ideológico feminista (1981), Ser mujer, el fin de una imagen tradicional (1986), El vacío de la maternidad (1995) i Reflexiones feministas para principios de siglo (2000), a més d’un Manifiesto para la liberación de la mujer (1974). Rebé la Medalla d’Honor de Barcelona (2004) i la Creu de Sant Jordi (2005).