Victorino Puente Puente

(Villarmentero, Burgos, 3 d’octubre de 1931 — Sabadell, Vallès Occidental, 7 de gener de 2009)

Victorino Puente Puente

© Escola Pia

Religiós escolapi, escultor.

Biografia

Fill de pagesos, visqué la infància intensament en el petit poble on nasqué. Entrà aviat al seminari menor de Burgos, però no podia seguir el ritme dels estudis i demanà entrar a l’Escola Pia com a germà operari després de cursar les humanitats.

El primer de novembre de 1950 es presentà a Barcelona al pare provincial, el qual l’envià a Alella per a fer-hi el noviciat que començà el 7 d’octubre de 1951 i allí mateix professà el 15 d’octubre de 1953. Quedà a Alella fins l’estiu de 1961 com a  cuiner, ofici que exercia amb competència. Residí un parell d’anys a Sarrià com encarregat del personal i de la porteria: l’ambient d’aquella casa no era per a ell, fet com a noi de poble.

El 1963 arribà a Sabadell, ciutat on residí la major part de la seva vida. S'ocupà en diverses activitats. Allí descobrí la seva capacitat artística i es formà a l’Escola de Belles Arts local a partir de 1973. Donà classes de manualitats i de dibuix al col·legi.

Fou traslladat a Moià (1990-2003) on continuà amb les classes de dibuix i manualitats. Contactà amb artesans i amb el món artístic. Tornà a Sabadell el 2003.

Treballà la pintura, però sobretot el fang i la fusta. La creació de volums fou la seva dedicació principal i més assolida. L’estiu de 1990 guanyà el primer premi per a una escultura convocat per l’ajuntament de Matadepera per col·locar-se en una de les places de la localitat per recordar la Lleva del Biberó a la cota 705 de la Serra de Pàndols. L’ajuntament de Manresa li atorgà un diploma per la participació en el concurs del cartell del XII Campionat d’Espanya de Basquetbol cadet masculí i femení.

Algunes plaques dels carrers del seu poble són també elaboracions de Victorino. A la comunitat de Moià i en altres llocs es conserven obres seves. A l’Arxiu Provincial es guarden un nombre considerable de pintures i d’escultures; a més, hom ha confeccionat un fons digital amb la fotografia de set-centes seixanta i tres peces de l’autor.

Bibliografia

«Consueta», en Ephemerides Calasanctianae, (Roma setembre-octubre 2010), núm. 9-10; pàg. 1060-1063.