L’anàlisi gràfica d’una població humana es l’anàlisi d’un gros feix de línies de vida, que són les trajectòries sobre un eix de coordenades conegut per diagrama de Lexis. El diagrama permet de conèixer el moment de naixement i de mort de cada individu amb precisió cronològica (generació, edat). El final de la línia vital és la mort, fet inequívoc, però l’inici és més problemàtic. L’origen vital és la fecundació de l’òvul, però els demògrafs no estan plenament d’acord pel que fa al moment en què el fetus mereix llur atenció. Normalment la demografia s’interessa pels nascuts vius, però aquest concepte és força equívoc, i les servituds estadístiques i legals forcen sovint a optar per criteris simplistes. A l’Estat espanyol, per exemple, la llei no permet la inscripció al registre civil d’aquells nascuts que no han sobreviscut almenys 24 hores; en conseqüència, la demografia espanyola s’ha d’acontentar gairebé sempre a considerar que la vida demogràficament observable és la dels individus que ha admès el registre, i això pertorba greument l’estudi de la fecunditat i de la mortalitat de la població espanyola.
f
Sociologia
Demografia