El text llatí, conservat a la Bibliothèque Nationale, de París, fou publicat per B.de Gaiffier. La versió catalana, de lletra del s XV, es conserva al British Museum, i fou editada primer per Salvador Bové (1915) i reimpresa després a Mallorca (1933) i a Barcelona (1957). L’obra té un gran valor autobiogràfic, perquè en gran part reprodueix la narració feta oralment pel mateix Llull, malgrat que aquest hi aparegui anomenat en tercera persona.