La data de redacció correspon a l’estiu del 1311, i, per tant, ja havien passat alguns decennis des de la data que els biògrafs anomenen de la conversió de Ramon, cap al 1263. Segons el que diu el text llatí, Llull, vençut per les instàncies d’alguns amics seus religiosos, recontà per quins motius un mallorquí vell, laic, que era rebut per papes i per reis, que ensenyava a la Sorbona i que feia més de trenta anys que anava pel món cercant qui l’ajudés a convertir els sarraïns al cristianisme, s’havia convertit a la penitència.
No ha de sorprendre que la Vita digui tan poca cosa del lloc que Ramon ocupà a la cort del rei de Mallorca, puix que els monjos consideraven aquestes coses vanitats humanes. Però el fet que un laic tingués el privilegi de rebre visions sobrenaturals sí que el distingia als seus ulls i la Vita en feu l’elogi.
El text llatí, conservat a la Bibliothèque Nationale, de París, fou publicat per B.de Gaiffier. La versió catalana, de lletra del segle XV, es conserva al British Museum, i fou editada primer per Salvador Bové (1915) i reimpresa després a Mallorca (1933) i a Barcelona (1957). L’obra té un gran valor autobiogràfic, perquè en gran part reprodueix la narració feta oralment pel mateix Llull, malgrat que aquest hi aparegui anomenat en tercera persona. Un magnífic comentari gràfic de la vida de Ramon Llull el dona l’anomenat Breviculum, en un manuscrit de Karlsruhe, del qual han estat publicades moltes reproduccions a Catalunya.
Desenvolupament de l'obra
L'obra el mostra alhora com un home emprenedor i un contemplatiu: entorn dels trenta anys, experimentà una “conversió a la penitència” que l’allunyà de la cort del rei Jaume II de Mallorca, i també de la vida de pare de família que administra un bon patrimoni, per dedicar-se a l’estudi, a la meditació, a l’oració i a l'expansió del cristinanisme.
El llibre explica que essent senescal de la mensa del rei de Mallorca, es dedicava a l’art de trobar. Una nit, escrivint una cantilena a una dama, la qual estimava d’amor folla, fou interromput de sobte per l’aparició de Jesús clavat en creu. Cinc vegades es repetí l’escena i Ramon acabà considerant quin significat podien tenir aquelles visions. Llull, després d'una nit d'insomni, Déu l'il·luminà i entengué que deixés el món i servís de cor Jesucrist i que no podia fer cap cosa millor que donar la vida per la conversió dels sarraïns.
Amb aquest propòsit, tal com comunica el text de la Vita, concebé un pla d’acció en tres fronts que comprenia l’acció missional pròpiament dita; l’elaboració d’una doctrina teologicofilosòfica que, d’una manera racional, demostrés als sarraïns els errors de les seves creences i els portés a convertir-se al cristianisme (del qual hauria demostrat, al seu torn, el caràcter veritable) i, finalment, l’establiment, amb el suport actiu del Papa, d’escoles on s’ensenyaria àrab i altres llengües de pagans als missioners.
La Vita dona a entendre, també, l’actitud de la seva família davant els canvis de vida adoptats per Llull, sense esmentar l’oposició que podia trobar-hi.