Fins fa pocs anys aquest tema fou considerat gairebé com a pertanyent a la ciència-ficció o a la premsa sensacionalista, però actualment hom el considera susceptible d’un estudi científic seriós. Així, ha nascut una nova ciència, a cavall entre la biologia i l’astronomia, que ha estat anomenada exobiologia, que considera aquest tema des de diferents punts de vista. En primer lloc, hom considera l’aspecte biològic del problema, és a dir, que cerca les condicions necessàries per al sorgiment de la vida tal com és coneguda a la Terra, i després passa a l’aspecte astrònomic, el qual consisteix a determinar quins cossos celestes tenen aquestes condicions o poden haver-les tingudes en el passat, o potser les podran arribar a tenir en el futur. A més de l’observació pràctica dels astres del sistema solar, hom intenta de trobar algun mètode general teòric per a determinar d’una manera segura quins tipus d’estels poden tenir sistemes planetaris semblants al solar i quins estels els tenen efectivament. Alhora, hom efectua una recerca de possibles emissions d’ones radioelèctriques enviades a l’espai per éssers intel·ligents que arribin a la Terra després d’un llarg viatge de milers o fins i tot de milions d’anys. A més, hom també transmet a l’espai missatges que suposa intel·ligibles per a qualsevol ment matemàtica, missatges que són enviats en forma d’emissions radioelèctriques, o bé escrits i col·locats a l’interior de les naus espacials destinades a sortir del sistema solar. Cal remarcar les experiències portades a terme per les sondes “Viking” a la superfície de Mart durant el 1976 i el 1977. Hom ha vist que a la superfície del planeta tenen lloc reaccions semblants a les del metabolisme de la vida, però, en canvi, no ha estat trobada cap de les molècules que, a la Terra, componen la matèria viva.
f
Biologia
Astronomia