Ha cursat estudis de dret i ha treballat a l’administració, on ha estat tècnic turístic i secretari d’ajuntament. Columnista habitual a la premsa (Segre, Avui, Presència i Eines) i col·laborador a Catalunya Ràdio.
A banda de la seva activitat d’articulista, inicià la producció literària amb L’oració dels perduts (1987, premi Josep Vallverdú d’assaig 1986), primer lliurament de la crònica de viatges Les rutes de Ponent sobre les terres lleidatanes, a cavall entre la crònica costumista i la guia turística, al qual seguiren El país de les pomes (1988), La porta del cel (1989), El centre del món (1990) i La ciutat de l’oblit (1998, premi Humbert Torres). L’any 2001 reelaborà la sèrie en el compendi Salvatge Oest, que presenta com una sèrie d’episodis de crònica negra. En el mateix gènere de literatura de viatges, ha publicat també Del Pirineu a l’Ebre (1999), De costa a costa (1999) i, en col·laboració El País de l’Eix: en cotxe per la Catalunya de l’Eix Transversal (2000).
Com a autor de narrativa de ficció ha publicat les novel·les Esperaré el dia i la nit (2002) i Nit endins (2011) i el recull de narracions Com és que el cel no cau? (2004, premi El Lector de l’Odissea 2003). Ha recollit els seus articles a la premsa en el volum Geografia impúdica (1990).