Des de la segona meitat dels anys setanta, aparegueren tres sistemes que utilitzen cintes magnètiques normalitzades però no intercanviables: el VHS de la Japan Victor Company (JVC), el Betamax de la Sony i el VCR 2 000 de la Philips (cinta magnètica). A partir de la meitat dels anys vuitanta, el VHS desplaçà els altres dos sistemes del mercat. La irrupció de la tecnologia digital i la difusió d'altres menes de suport (especialment el CD-ROM) més resistents, manejables i eficients a partir de la darrera dècada del sXX i, sobretot, la difusió d'internet, el vídeo esdevingué ràpidament residual. El 2016 tancà la darrera empresa fabricant de reproductors d'aquest sistema.
m
Electrònica i informàtica
Comunicació