En un principi, els videojocs eren activats en consoles dissenyades expressament i constaven de dispositius específics, com ara palanques de control (joysticks); el programa s’emmagatzemava en cintes de casset o de vídeo, disquets, etc. Actualment, el caràcter cada cop més polivalent dels microordinadors i la seva creixent capacitat tendeixen a desplaçar aquests primers sistemes, i els programes són emmagatzemats en CD-ROM i, cada vegada més, hom utilitza internet per a accedir-hi. La gamma de videojocs és extraordinàriament àmplia: des dels més tradicionals (escacs, jocs de cartes, etc.) fins a la simulació animada en pantalla de combats, itineraris, trajectòries, etc., que han assolit una gran perfecció gràcies als progressos en tractament d’imatges. Com a trastorn del videojoc, l’any 2018 l’Organització Mundial de la Salut inclogué l’addicció als videojocs com una forma d’addicció, que definí com una incapacitat de l’individu d’exercir un control sobre aquesta pràctica, que acaba convertint-se en la prioritat exclusiva o gairebé exclusiva de la seva vida.
m