vidre

vidrio, cristal (es), glass (en)
m
Mineralogia i petrografia

Matèria amorfa que no té una estructura cristal·lina i, per tant, amb les partícules que la formen ordenades a l’atzar.

Moltes vegades, amb el temps, aquestes substàncies adquireixen una certa ordenació interna, fenomen conegut amb el nom de desvitrificació. Els vidres naturals més coneguts són l'obsidiana, les tectites (tectita) i la fulgurita. Els vidres també poden ésser obtinguts artificialment, però es diferencien dels naturals perquè aquests sempre presenten un inici de cristal·lització.