vidre metàl·lic

m
Química

Estructura amorfa constituïda per metalls conductors de l’electricitat, els quals, un cop aliats, són refredats a una velocitat extremament ràpida (106 °C per segon) que els impedeix de cristal·litzar.

Els composts d’aquesta estructura presenten supraconductivitat i tenen aplicacions en la fabricació de pantalles magnètiques, en la protecció anticorrosió i en les bombolles magnètiques.