Viena

Vienne (fr), Viena del Delfinat

Ciutat del departament d’Isère, al Delfinat, França.

Situada a la riba esquerra del Roine, a la confluència amb el Gère, en un dels llocs més estrets de la vall del riu, és un actiu centre industrial dins l’òrbita de Lió, la proximitat de la qual (25 km al N) l’ha afavorit. Entre les indústries sobresurten les tèxtils, que actualment s’han orientat vers les fibres artificials i la confecció. Antiga capital dels al·lòbroges, esdevingué colònia romana ( Colonia Iulia Vienna Allobrogum ), centre de l’Imperi de la Gàl·lia (258-273) i metròpolis de la provincia Viennensis de la diòcesi de la Gàl·lia meridional (segle IV). Seu episcopal (segle IV), fou elevada a arquebisbat (~450) i disputà amb Lió el primat sobre la Gàl·lia; fou suprimit el 1792. Fou capital del primer regne burgundi (432), del regne de Provença (879) i del regne d’Arle (933), fins que passà sota el Sacre Imperi (1032). S’hi aplegaren diversos concilis, entre els quals destaquen el de l’any 1112, convocat per Guiu de Borgonya (futur papa Calixt II), que condemnà les investidures i excomunicà l’emperador Enric V, i sobretot el de 1311-12, que condemnà els templers ( concili de Viena). El 1378 el delfí, nomenat vicari general del Sacre Imperi per al regne d’Arle, féu ocupar la ciutat, bé que no fou unida a França fins el 1448. Conserva diversos monuments d’època romana, entre els quals destaca el temple d’August i Lívia i el teatre, un dels més espaiosos de la Gàl·lia. D’època medieval sobresurten l’església de SaintPierre (segle X, amb fragments del segle VI), actualment museu lapidari, l’església de Saint André-le-Bas (segle X, amb transformacions del XII) i l’antiga catedral, gòtica, de Saint-Maurice (segle XII-XIV).