Estudià piano de manera autodidàctica i cursà composició al Conservatori de Santa Cecília de Roma amb G. Petrassi i posteriorment amplià estudis amb I. Pizzetti. Fou professor de l’Institut Pontifici de Música Sacra (1966-86) i del Conservatori de Santa Cecília (1973-80).
Enfant terrible de la vida musical de la immediata postguerra, entre la seva producció destaquen les cinc òperes: Il sistema della dolcezza (1949), Il Giudizio Universale (1954), L’isola del tesoro (1958), La fiera delle meraviglie (1961) i Il paradiso e il poeta (1965). També és autor de la cantata: Partita a pugni (1953, estrenada a Barcelona el 1954). Té música simfònica i de cambra, com el Concerto della demenza (1970), un Rèquiem (1963) i Deutsche Sonate (1970), la seva última composició, després de la qual es dedicà a la literatura, especialment a l’assaig, la poesia i la novel·la.