Doctor en filosofia, es dedicà al periodisme i escriví moltes narracions per a joves i novel·les costumistes per al poble. Usà el pseudònim Otto von Schaching. Les seves obres més importants, però, són una Geschichte des gallo-fränkischen Unterrichts- und Bildungswesen von den ältesten Zeiten bis auf Karl den Grossen (‘Història de l’ensenyament i formació gal·lofranca des dels temps més antics fins a Carlemany’, 1892, recentment reeditada), un opuscle sobre Die Grafen von Barcelona von Wifred I bis Ramon Berenguer IV (‘Els comtes de Barcelona des de Guifré I fins a Ramon Berenguer IV’, 1889) i una Einführung in die Geschichte der altkatalanischen Litteratur von deren Anfängen bis zum 18. Jahrhundert (‘Introducció a la història de la literatura catalana antiga, des dels seus orígens fins al segle XVIII’, 1893), primer intent de sistematització de la literatura catalana antiga.