Professor a les universitats de Kíev, Rostov i Leningrad, en la qual substituí Nemčinov. A partir del 1939 aparegueren els seus treballs sobre programació en la determinació del procés de producció òptim. En l’obra Procediments per a la mesura de les despeses i els seus resultats en una economia socialista per determinar l’eficàcia de les noves tècniques (1958) introdueix elements com l’escassetat i l’eficàcia per a seleccionar les inversions que cal dur a terme.
Una gran part de les seves aportacions, però, no foren difoses fins al reconeixement de les tesis sobre l’assignació de recursos de Kantorovič, amb qui col·laborà.