Vilafranca del Maestrat

Vilafranca del Sit, Vilafranca del Saït (ant.)

Vilafranca del Maestrat

© Fototeca.cat

Municipi de l’Alt Maestrat, situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, a ponent, per la ratlla d’Aragó, formada, al NW, pel riu o rambla de les Truites (límit amb Anglesola), i a l’W i al SW per la Moleta i per l’engorjat barranc dels Frares (límit amb Mosquerola i afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó).

La part més meridional del terme és accidentada per la serra de Brusca i la serra Negra, cobertes de pins (que culminen al Picaio, a 1 304 m alt.), més enllà de les quals el riu de Montlleó fa de límit amb l’Alcalatén. La part oriental és drenada pel riu Sec (afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó) i per alguns barrancs que li són tributaris; l’esmentat riu Sec s’endinsa en l’impressionant congost de la Foç. La part occidental, centrada per la caseria dels Montllats, és accidentada per un conjunt de moles i coberta d’extensos boscs (Coder, 1 467 m; Palomita, 1 379 m; el Bovalar, 1 433 m; i la Moleta, 1 643 m). Tot el sector septentrional, a la zona dels Montllats, de la serra de la Marina (1 240 m) i del Cabeç (1 284 m), és drenat pels afluents de la rambla de les Truites, tributària del Bergantes. El 40% de la superfície del terme és de pastures pobres, garriga i terrenys improductius. Hi ha 2 800 ha de conreus de secà, de rendiment escàs i mig abandonats, i també 30 ha de regadiu i 2 500 ha de pinedes i alzinars. La ramaderia consisteix en unes 3 500 ovelles, i hom comença a introduir-hi els bovins. El 64% de la població activa es dedica a la indústria, especialment la tèxtil i la fusteria mecànica. Aquesta indústria s’ha estancat per culpa de les dificultats del transport i de l’energia (això ha fet que, des del 1970, la població hagi disminuït), i les mateixes empreses tèxtils han establert les noves fàbriques a Castelló de la Plana. La vila (2 441 h agl [2006], vilafranquins ; 1 125 m alt.) és situada al capdamunt d’una carena, a l’extrem d’un altiplà, fet que li dóna una distribució longitudinal dels carrers (del Llosar, de les Eres, de Balasc d’Alagó, Major i de Sant Roc, que formen els eixos principals). L’església parroquial (el Salvador) és del s XVI, amb afegits del XVIII (conserva pintures de l’escola de Ribalta i nombroses peces d’orfebreria gòtica i barroca). La casa de la vila conserva elements del s XV, així com un important retaule de Valentí Montoliu, del 1455. Aquest lloc, conegut després de la conquesta amb el nom del Riu de les Truites , fou donat a poblar per Balasc d’Alagó (dit el Saït , ‘el Senyor’) el 1239, a fur de Saragossa. El 1303 fou incorporat a la jurisdicció de Morella, de la qual se separà com a vila reial el 1691. Dins el terme hi ha, a més, els llogarets de la Pobla del Bellestar (amb el santuari de Sant Miquel de la Pobla) i del Llosar (amb el santuari de la Mare de Déu del Llosar).