Vilalleons

Vista de l'església de Santa Maria de Vilalleons

© CIC - Moià

Poble i antic municipi, unit el 1942 al de Sant Julià de Vilatorta (Osona).

S'estén per l’extrem sud-oriental de la plana de Vic, des de Puig-l’agulla fins als límits amb Santa Eugènia de Berga i Sant Julià, amb un terreny essencialment pla, on s’aixequen importants masies: la Mata, la Conera, el Llopard, Casadevall, la Boixeda i la Sala, antiga casa forta als peus de Puig-l’agulla. La villa Leonis és esmentada el 927, i formava part integrant del terme del castell de Taradell. L’església (Santa Maria), que centra un nucli d’una dotzena de cases, és coneguda des del 1021; fou reedificada vers el 1080, i ampliada amb un atri i portada al segle següent, i subsisteix íntegrament, amb alguns afegitons tardans. Al segle XIV part de la seva antiga parròquia se separà del terme de Taradell i formà una quadra civil amb Santa Eugènia de Berga, que a partir del 1385 tingueren la categoria de carrers de Vic. Es constituí municipi independent vers el 1823, fins a la moderna fusió amb Sant Julià de Vilatorta.