Comprèn part de la vall mitjana del riu d’Alcoi (la vall de Vilallonga ), que s’inicia al congost de l’Orxa i que es continua per tot el sector meridional del terme fins prop de la vila, on comença la plana al·luvial. Aquest sector, molt muntanyós, és accidentat per la serra d’Ador al NW (680 m alt.) i les de la Safor (1 011 m) i de Gallinera al S i al SE. Tres quartes parts del territori són ocupades pel matollar (2 200 ha) i les pinedes (800 ha). Els conreus ocupen els vessants muntanyosos més baixos i el sector de la vall ampla del riu; hi ha 570 ha de secà (oliveres, ametllers, garrofers) i unes altres 570 ha de regadiu (400 ha de tarongers i hortalisses), amb aigua de pous i fonts i del riu. Dins el terme, aigua avall de la vila, hi ha l’assut d’Alcoi o d’en Carròs, on neixen les séquies reial d’Alcoi i d’en Carròs, que reguen l’horta de Gandia. La indústria comprèn una fàbrica important de paper (120 treballadors el 1971), diverses rajoleries i les activitats derivades de l’agricultura. La vila (3 568 h agl [2006], vilallonguers ; 106 m alt.) és a la dreta del riu, al raiguer de la serra. L’església parroquial dels Sants Reis, barroca, fou decorada amb pintures de Vergara. La població és formada per quatre nuclis: l'Alcúdia de Vilallonga, la Font, Cais (tots antics llocs de moriscs) i la Plaça. La vall pertanyia al castell de Vilallonga , esmentat a la crònica de Jaume I, i era poblada per diverses alqueries i llocs. Inicialment pertangué a Arnau de Romaní; al s. XIV passà als Llançol, i posteriorment al ducat de Gandia. Tota la vall era habitada per moriscs (260 focs el 1609) de la fillola d’Oliva, amb els nuclis esmentats de l’Alcúdia, la Font i Cais i els actuals despoblats de l'Almasseta, Reconxent, el Ràfol de Vilallonga, Buixerques i Simat de Vilallonga. El 1535 hom erigí dues rectories de moriscs, l’una a la Font (amb Cais, l’Alcúdia i Buixerques) i l’altra a Reconxent (amb Forna i l’Almasseta).
Vilallonga de la Safor
© Fototeca.cat