Vilamur

Armes dels Vilamur

Llinatge pallarès que senyorejà el vescomtat de Vilamur i segurament prengué el nom del castell homònim.

El primer personatge amb aquest cognom de què hom té notícia és un Ramon Guifré de Vilamur, que apareix actuant el 1067. Cal començar la filiació segura, però, amb el vescomte Pere II de Pallars, que esdevingué vescomte de Vilamur, i amb el seu fill el vescomte Pere (III) de Vilamur (mort vers el 1203). Potser era fill seu —o potser germà— el bisbe Bernat de Vilamur, i el succeí el fill Pere (IV) de Vilamur (mort vers el 1255), el qual fou pare de Bernat de Vilamur, cavaller, fidel del rei Pere II en el setge de Balaguer contra els barons rebels (1280) i a qui el dit rei defensà (1281) dels atacs del comte de Foix; de Sibil·la de Vilamur, que tenia la vila d’Araós en penyora per l’ardiaca de Galliners (1231); del bisbe Ponç de Vilamur (el qual feu hereu el seu nebot Bernat de Vilamur, probablement el mateix Bernat que, amb un fill anomenat Jaume de Talarn, damnificà, el 1299, el monestir de Gerri); del vescomte Pere (V) de Vilamur (mort el 1275), que es digué parent del bisbe de Lleida Guillem de Montcada i fou pare del bisbe Ponç de Vilamur i de Pallars, que rebé del pare (1275) els castells de Crosta, Puigverd, Tendrui i la torre de Montanyana; i de Bernat de Vilamur i de Pallars (mort el 1302), que rebé del rei (1297) els castells de Calentí, Tebar i Cochos, al regne de Múrcia, i els d’Oriola, que deixà en herència al seu germà Ramon (I) de Vilamur i de Pallars, vescomte de Vilamur, proposat com a hereu pel seu oncle el comte Arnau Roger I de Pallars en el cas que Ramon Roger de Pallars —germà seu— morís sense fills (com així s’esdevingué). Fou pare del vescomte Pere (VI) de Vilamur (mort vers el 1340), que obtingué la concessió de mercat per a la Pobla de Segur (1315) i fou armat cavaller a Saragossa durant la coronació del rei Alfons III (1328). Sembla que la línia troncal s’extingí amb el seu besnet el vescomte Pere (IX) de Vilamur (mort abans del 1381). Hi ha també notícia d’un Roger de Vilamur, comanador hospitaler de Susterris (1265); d’un Guillem de Vilamur, prelat de la casa de Ribera (1257?-69?); d’un Bord de Vilamur, probable fill del vescomte Ramon I, molt protegit pel rei (1333-39); i d’un Guillem de Vilamur, abat d’Alaó (1414).