Vilanova del Camí

quadra del Camí, Vilanoveta del Camí

Aspecte de Vilanova del Camí

© Fototeca.cat

Municipi d’Anoia, a banda i banda de l’Anoia, aigua avall d’Igualada, al centre de la conca d’Òdena.

Situació i presentació

El terme municipal de Vilanova del Camí, dit també popularment Vilanoveta del Camí, té 10,3 km2 i és situat al SE de la ciutat d’Igualada, amb la qual el poble de Vilanova del Camí, cap de municipi, forma pràcticament un continu urbà. Limita amb el terme d’Igualada i d’Òdena (N), la Pobla de Claramunt (E i S), Carme (S), Orpí (SW) i Santa Margarida de Montbui (W). El terme descriu una singular llenca vers el NE, per on passa l’antiga carretera N-II, de Lleida a Barcelona, on hi havia l’hostal del Porc, a l’indret de Can Vila.

El sector septentrional forma part de la vall de l’Anoia, entre la riera d’Òdena (que és en bona part el límit amb la ciutat d’Igualada) i la riera de Castellolí (límit oriental amb la Pobla de Claramunt), que desguassa a l’Anoia prop del molí de Rigat. En aquest molí i als seus voltants, des del 1924, l’empresa Aigües de Rigat fa la captació i l’elevació d’aigua potable per al subministrament públic de la ciutat d’Igualada, de Vilanova del Camí i de part de Santa Margarida de Montbui. Hi predominen les terres planeres, que canvien al sector meridional, on s’alcen els contraforts de la serra de la Guàrdia a llevant i els vessants N de la serra de Collbàs, a ponent.

Travessa Vilanova del Camí la carretera C-244 d’Igualada a Sitges i a Vilanova i la Geltrú, prop de la qual hi ha l’estació de la línia d’Igualada a Barcelona per Martorell des de l’any 1893, dels Ferrocarrils de la Generalitat.

La població i l’economia

L’extraordinari creixement demogràfic de la població (vilanovins) ha estat d’època molt recent. El 1378 figura només amb 7 focs. El 1708 ja tenia 47 cases i el 1719 només es registren 64 h, que havien passat a 291 el 1787. El segle XIX oferia una tendència demogràfica ascendent: el 1842 tenia 488 h, el 1857 pujà a 792 i el 1860 arribà a 821. En canvi, a partir del cens del 1877 començà una davallada, amb 748 h; el 1894 en tenia 619, i 446 el 1900. Com en tants altres pobles de la comarca on la vinya era part essencial de l’economia, l’estrall de la fil·loxera produí una forçada emigració de la zona. En començar el segle XX la recuperació es generà de manera gradual amb 585 h el 1910, 784 h el 1920, 741 h el 1930, 644 h el 1940 i 626 h el 1950. D’aquest decenni en endavant, l’expansió industrial igualadina produí una continuada demanda de mà d’obra, que convertí Vilanova del Camí en una base d’assentament de la població immigrada. Els registres demogràfics de la segona meitat del segle XX evidencien l’espectacular creixement d’aquest poble. El 1960 ja tenia 1.696 h; el 1965, 2.638 h, el 1970 s’arribà a 5.405 h i el 1975 a 7.153 h. El creixement continuà posteriorment, amb 8.368 h el 1981, 9.317 h el 1991, 10.194 h el 2001 i 11.555 h el 2005. En aquest salt demogràfic ha influït en bona part el trasllat d’algunes indústries igualadines al terme de Vilanova.

L’agricultura ha sofert modernament una forta davallada a favor del sector industrial. El 2001 el sector primari comprenia només el 0,5% de la població ocupada. El conreu pràcticament exclusiu és el dels cereals. Hi ha alguns claps de vinya, algunes oliveres i també ametllers. La part no conreada és ocupada per boscos de pins, matollar i erms. La ramaderia és poc representativa.

La indústria ha esdevingut la principal font econòmica del terme, amb el 53,26% de la població ocupada. De les activitats industrials, centrades sobretot al polígon del Pla de Rigat, destaquen el ram metal·lúrgic, el tèxtil, el de la construcció, l’alimentari, les arts gràfiques i l’adobament. El sector de la construcció ha tingut un creixement important, amb el 15,69% de la població ocupada el 2005. El terciari agrupa el 30,80% de la població ocupada. La població està força ben assortida pel que fa a comerços i es fa mercat setmanal el divendres. Pel mes de gener es fa la Fira de Sant Hilari i pel març el Mercat de la Sansa.

El poble de Vilanova del Camí

El poble de Vilanova del Camí és situat a 303 m d’altitud, estès entre la riba dreta de l’Anoia i la carretera comarcal d’Igualada a Sitges en la seva major part. El poble primitiu es formà a la vora del camí ral a Barcelona. El nucli antic de la població és format pel carrer Major, el de la Font i la plaça Major. L’actual església parroquial de Sant Hilari fou beneïda el 1805. S'alçà al lloc de l’antiga capella, ja existent el 1300; el 1779 deixà de ser sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt i esdevingué independent. Fins el 1957 pertangué al bisbat de Barcelona, d’on fou segregada per a incardinar-se al bisbat de Vic.

L’expansió urbana ha estat paral·lela a la crescuda demogràfica i s’han anat formant els barris obrers de Sant Hilari, de Sant Nicolau i de Santa Llúcia. A la part esquerra de la carretera C-244 hi ha el barri de la Pau.

L’antic cementiri parroquial, al costat de la parròquia, ja resultava insuficient, i el 1969 es va construir un cementiri municipal nou a la banda dreta de l’Anoia, al qual hom arriba pel pont del Camí de Can Titó.

A la població hi ha nombroses associacions i entitats de caràcter cultural i esportiu. Destaca, des del 1968, l’Agrupació Cultural i Recreativa, que té diverses seccions. El poble disposa d’una biblioteca, instal·lada des del 2002 al nou Centre polivalent de Can Papasseit i d’un arxiu municipal. El Rovy Espai Cultural, resultant de la remodelació d’un antic cinema, és l’escenari d’espectacles d’una programació cultural estable. Hi ha també una emissora de ràdio (Ràdio Nova) i el canal TV Vilanova. Entre les festes que se celebren al poble cal destacar la festa major, que s’escau al setembre.

Altres indrets del terme

A l’E del poble hom troba el petit nucli dels Moletons, format al voltant de l’antic Molí dels Moletons, on s’aturaven antigament les diligències que anaven a Igualada. En aquest lloc es construí una depuradora per a netejar les aigües de l’Anoia. El Molí dels Moletons fou draper als segles XVI i XVII i paperer al segle XVIII. Era del domini de la família Franquesa, d’Igualada.

El Molí de Rigat és a l’indret de l’aiguabarreig de la riera de Castellolí amb l’Anoia i a la línia divisòria del terme amb el de la Pobla de Claramunt. El 1735 els ducs de Medinaceli, senyors de la baronia de la Conca d’Òdena, autoritzaren l’establiment d’un molí de draps, que després fou paperer, amb la particularitat que cobraven pel dret d’usar l’aigua del riu (normalment un dret reial). Posteriorment va passar a mans de l’empresa Aigües de Rigat. Des del 1967, al Molí de Rigat s’han fet unes adaptacions per instal·lar-hi el Museu de l’Aigua, una notable col·lecció privada, reunida per Ròmul Gavarró i Castelltort, d’objectes relacionats amb el sector de l’aigua (models de canalització des d’època romana, aixetes, filtres per a purificar l’aigua, una sínia igualadina del segle XV amb rodes, rodets i transmissions, tot fet amb fusta i seguint el model reportat per Vitruvi i emprat en la primitiva Roma, etc.). Inclou una important biblioteca monogràfica sobre l’aigua.

A la dreta de l’Anoia, el 1935 fou descobert el Vilar de Cal Met, un poblat iberoromà, amb substrats marcadament preromans, del segle III aC. Hi foren exhumades restes d’edificacions, diverses monedes ibèriques cossetanes i romanes imperials, ceràmiques preromanes i romanes, pondi de teler i restes de tegulae.

L’any 1998 s’inicià el projecte de recuperació mediambiental del riu Anoia, al seu pas pel terme. El Parc Fluvial, inaugurat el 2005, ha fet possible la recuperació d’una part de la flora i la fauna del riu, i ha dotat el municipi d’un gran entorn lúdic.

La història

El terme del lloc de Vilanova del Camí, lloc de pas, estigué sota el domini senyorial del castell de Claramunt fins que els ducs de Medinaceli autoritzaren el 1727 la formació d’una batllia independent de la quadra de Vilanova, que ja existia el 988 segons els cartularis de Sant Cugat del Vallès, situada a la ratlla del terme d’Igualada, al lloc que ha conservat el nom del Castell en memòria d’una torre fortificada ja desapareguda (la quadra tenia 4 focs el 1497 i igual nombre el 1515; el 1717 tenia 20 veïns i el 1819, 30; el 1797 hi tenia drets la marquesa de Dosaigües). La quadra es fusionà amb el terme de Vilanova vers el 1830.

Els homes del sometent de Vilanova del Camí foren dels primers a formar i anar a les batalles del Bruc del 6 i del 14 de juny de 1808. El religiós franciscà Joan Baptista de Vilanova, des del balcó de la casa de la vila d’Igualada, el 4 de novembre de 1809, predicava a favor de la defensa del país i enardia el poble a lluitar contra els soldats francesos.