Treballà de redactor de diverses publicacions d’àmbit local. Moltes de les seves novel·les, entre les quals Raskens (1927) i Soldat med brutet gevär (‘Soldat amb el fusell trencat’, 1944), reflecteixen el trencament de les formes de vida camperola amb el trànsit a la industrialització. En la trilogia sobre Knut Toring (1935-39) enllaça aquesta temàtica amb la de la llibertat. Durant la Segona Guerra Mundial exposà la seva postura antinazi en Rid i natt (‘Cavalqueu aquesta nit’, 1941). En anys posteriors, el seu interès se centrà en el fenomen de l’emigració. Utvandrarma (‘Els emigrants’, 1949) i Sista brevet till Sverige (‘La darrera carta per a Suècia’, 1956) són novel·les sobre aquest tema.