Ocupa l’extrem occidental de la comarca, a l’esquerra del Cabriol, a l’inici d’aquest riu com a ratlla fronterera del País Valencià i Castella (i que era tradicionalment travessada pels ponts de Pajazo i de Contreras). Aprofitant l’encaixament del riu (que la carretera salva pel port de Contreras) ha estat construït el pantà de Contreras, que ocupa part del terme ((pont de Contreras)). Quasi dues terceres parts de la terra no són conreades: 2 000 ha són de pinedes, i més de 1 000 són cobertes pel pantà. El conreu s’estén sobre 2 300 ha, 2 100 de les quals de secà, amb característiques castellanes: 1 100 de vinya i cereals. La ramaderia ovina consisteix en un miler de caps. La població mantingué un augment al llarg del s. XIX, fins el 1920, i s’estabilitzà després; l’acabament de la resclosa provocà un fort despoblament després del 1970. La vila (640 h agl [2006]; 864 m alt.) és situada en ple altiplà, a la vora septentrional de la carretera de València a Castella. La seva església parroquial (Sant Roc) depenia de Santa Maria de Requena. Al NW de la vila hi ha unes salines, en les quals, a mitjans s XIX, esproduïen 6 700 roves de sal l’any. Pertangué a Castella fins el 1851.